Presentació

El Grup de Teatre Centre P. Sant Vicenç està situat al barri de la Creu Alta de Sabadell, on disposa de local propi. La sala compta amb un aforament de 243 espectadors i l’escenari té una fondària de 11 metres i una boca de 8 metres d’ampla per 3,5 d’alçada. L’entitat està formada per uns 750 socis que participen de les diverses activitats, com ara:    

- per una banda la temporada regular d’espectacles que s’ofereix a tota la comarca. S’acostuma a preparar uns sis muntatges per temporada més Els Pastorets i en total es representen al voltant d’unes 30 o 40 actuacions. Per poder tirar endavant aquests muntatges teatrals, a part dels actors i actrius, l’entitat també disposa de les seccions tècniques (llums, so, vestuari, tramoia, utillatge i maquillatge) totes amateurs.

- l’altra activitat és de formació. Disposa d’una escola de teatre per a nois i noies de 7 a 16 anys que ensenya teatre els dissabtes a la tarda de 7 a 9. Al final de curs es fa un espectacle obert a tot al públic. Aquest taller de teatre disposa de 150 alumnes dividits en set grups i una vintena de monitors que els ensenyen. A més de l’escola de teatre infantil des de l’any 2002 s’ha creat un taller de teatre per majors de 18 anys, que es troba un dia a la setmana al vespre. En aquest grup hi participen al voltant d’una quarantena de persones.

- la sala es lloga a companyies professionals que representen teatre per a escoles i instituts de Sabadell, com ara Eina d’Escola i Transeduca.

- També, es realitzen sortides a veure teatre a Barcelona

Breu repàs històric del Centre Parroquial Sant Vicenç de Sabadell

Com que l’entitat tenia una finalitat clarament doctrinària, el teatre era una activitat secundària i no hi havia una programació establerta, encara que era costum de fer una actuació durant la Festa Major del barri de la Creu Alta cada any com a mínim.
Així doncs, durant els anys 30 va crèixer i consolidar l’entitat i l’any 1935 tenia 150 socis i diverses seccions a més del teatre com un equip de futbol i una secció d’excursionista. L’entitat estava integrada exclusivament per homes i evidentment les obres teatre que s’hi interpretaven tenien un repartiment únicament masculí. Val a dir que dins de les seccions parroquials hi ha documentat un grup femení anomenat Roser que feia representacions en paral·lel als Lluïsos.
La guerra civil va suposar la fi de l’entitat i la crema de tot el mobiliari que hi havia a la seu de l’entitat..

Després de la guerra, es va reiniciar l’activitat social i teatral en el sí de l’Acció Catòlica el 1940. Les activitats teatrals no es van reiniciar fins a la temporada 1942/43, any que fou nomenat Mn. Josep de Plandolit com a nou rector de la parròquia, i quan van tornar molts dels joves (antics membres dels Lluïsos) que estaven encara mobilitzats a l’exèrcit. Fou llavors quan es va acabar d’adequar un nou local per fer-hi representacions i així els primers pastorets del barri de la Creu Alta de Sabadell després de la guerra es van poder estrenar el nadal del 1942. La versió de Pastorets que es va preparar fou l’Estel de Natzaret, ja que el nou rector, era mataroní, i en aquella ciutat estava molt arrelada la representació d’aquesta versió dels Pastorets.

A partir de 1944, Mn. Josep va voler donar més personalitat al grup i es va iniciar el procés per deslligar l’entitat de l’Acció Catòlica convertint-la en el Centre Parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres.
Al llarg d’aquesta dècada dels quaranta, l’activitat fou escassa, probablement degut a la duresa de les condicions i a la penúria econòmica i no serà fins realment el nadal de 1947/48 amb la incorporació d’un nou grup de joves que es va establir una programació amb certa continuïtat.

La dècada dels cinquantes vindrà marcada per un nou trasllat, aquesta vegada sembla que definitiu. L’antiga sala, que no era de l’entitat, i sobretot l’escenari, havien quedat petit per les actuacions de l’entitat. D’aquesta manera, amb l’empenta de Mn. Josep i de la majoria de membres del Centre es va poder construir l’actual seu de l’entitat. I així l’1 de gener de 1955 es van estrenar Els Pastorets en el nou teatre. Des d’aleshores i fins a la temporada 1965/66, és a dir, durant gairebé 10 anys, es van fer representacions de teatre cada setmana al llarg de les diverses temporades. Tres directors, Modest Arnau, Daniel Balañà i Frederic Oller, va anar alternant en la tasca directiva. D’aquells anys destaquen muntatges que van tenir força èxit i ressó, com Jesús de Natzaret, la passió d’Àngel Guimerà o el Carrousel de Fantasia, un estil de revista que alternava escenes còmiques i musicals, fins i tot es va arribar a representar alguna sarsuela com Luisa Fernanda i Cançó d’Amor i de Guerra. Durant aquests anys van anar alternant per Nadal les representacions dels Pastorets en les versions d’En Josep Maria Folch i Torres i de l’Estel de Natzaret. A partir de la temporada 1964-65 es va iniciar una davallada de l’activitat encara que es van continuar les representacions de L’Estel de Natzaret, es van anar espaiant les dates de les representacions i s’abandonaren les actuacions setmanals. I així el 1966 es va tancar el Centre, per la manca d’entuasiasme entre els actors i directors, per una davallada de públic,...

No serà fins al nadal de 1970-71 que es va tornar a obrir el Centre. L’artífex fou Antoni Garcia que va preparar uns Pastorets amb un grup de jovent, molts d’ells fills dels antics actors del Centre. A partir d’aleshores es va reiniciar l’activitat teatral i poc a poc amb un nou jovent i amb la lenta incorporació d’antics membres es va anar consolidant novament al llarg de la dècada dels anys setanta. A més de la vessant teatral, es van iniciar altres seccions dins del Centre com ping-pong, esplai, excursionisme, activitats pel jovent, un butlletí (El Tallaret) i diversos grups de música. Per tal de recollir tota aquesta activitat el 1974 es va ampliar el Centre amb la construcció de diverses sales polivalents.